Abandonant Omelas

Què passarà l'any 2010? Allò que decidim que passi. Després de molt de temps negant la realitat, es comença ara a donar per fet que ni aquest any ni el que ve l'economia espanyola gaudirà de gaire salut. La gràcia és que, sense voluntat de preveure res més, se'ns anuncia el 2010 com l'any de la recuperació. Però d'on sortiran les mesures màgiques que ho faran possible? Això, pel que sembla, tampoc cal preveure-ho.

El fet que es reconegui que el 2009 serà un any dolent ja és de per si preocupant si tenim en compte que fins ben entrat l'any actual no s'ha volgut reconèixer la situació d'aquest 2008, entenent el reconeixement en forma de previsions de creixement eternament minvants. Per tant, si ells ara preveuen que el 2009 serà dolent, el que vol dir és que serà molt dolent. Amb una mica de sentit comú, del que no havien disposat fins ara, la majoria d'analistes arriben a visualitzar que no sembla possible trencar la roda destructiva durant uns quants trimestres. Així que, suposen, quan els preus estiguin al nivell al que es dirigeixen, i quan tothom que hagi de perdre la feina l'hagi perduda, estarem al punt més baix i d'allà no podem fer més que pujar. Per això el 2010, quan les polítiques econòmiques d'un govern que diu que no hi ha motiu per aplicar-ne facin el seu efecte, i quan els milers, potser milions, d'emprenedors en potència d'aquest país es posin a crear nous llocs de treball, començarà la recuperació, i d'aquí 6 o 7 anys aquesta crisi ja ni es recordarà. Segur?

El motor de l'economia espanyola ha estat la construcció, i un cop rebentada la bombolla, un sector immobiliari en deflació no s'acabarà pas en tres dies. Només cal preguntar-ho als japonesos. Així doncs, si aquest motor es passarà al taller uns quants lustres, més val que en cerquem un altre abans d'intentar engegar el cotxe i llançar-nos a la carretera. Però aquest és un altre tema; el cas és que molt probablement el 2010 continuarem en caiguda lliure amb una situació social profundament afectada per la crisi. I quina millor màquina de fer Estats hi ha avui en dia que l'economia?

En efecte, per què esperar a demà si ho pots fer avui? El 2014 pot ser molt simbòlic, però ara mateix és factible fer-ho abans. Cal estar preparats i aprofitar la situació que es crearà per a convèncer. Perquè hi tenim dret, però sobretot perquè ho podem fer millor. És important el fet que no cal ser els primers en aquesta carrera de nous Estats. Ho podem ser, però essent realistes no sembla que aquest país estigui poblat precisament d'atrevits, i tenir algun exemple que ens marqui el camí pot ser molt important per tal de vèncer reticències i de demostrar que un nou Estat no és la fi del món, sinó al contrari, un motiu d'il·lusió col·lectiva i una porta per a la prosperitat econòmica. De ben segur que Escòcia o el País Basc no es quedaran aturats. Està per veure què passa amb Bèlgica. Siguin quins siguin els moviments d'aquests països, aquí la feina ha de ser la de despertar els ciutadans del malson d'un país amb fonaments de sorra, on el creixement barat dels últims anys té, de fet, un alt preu a pagar. Que aquests ciutadans decideixin posar-se a caminar cap a un altre horitzó és possible. Però primer, caldrà que tots tinguem clar on vivim i qui són els verdaders responsables d'aquesta situació.