Abans que canti el gall

Les darreres aparicions públiques fan pensar que en ZP, finalment, està espantat. Finalment és conscient de que no podrà esquivar la paraula crisi, perquè la cosa no s'arreglarà d'un dia per l'altre. Òbviament, continua sense comprendre l'abast real del problema, però el fet que per primer cop el reconegui com a tal és un avanç. Es començaran a aplicar mesures que, tot i que no poden evitar res, mai no fan nosa, com ara l'anunciada congelació del salari d'alts càrrecs, o la presumible simplificació de tràmits i alleugiment de la pressió per a les empreses.

La reunió de la setmana passada amb els "agents socials" (o els que ell creu que ho són, però que no representen més que a una minoria), va servir per transmetre'ls la visió de que les coses estan malament, que aniran a pitjor, i la idea que, amb pànic i protestes, no s'arreglarà res, per la qual cosa en ZP els demana que estiguin al seu costat en una gestió "responsable" de la crisi. El problema és que, encara que ell segueixi sense reconèixer realment la situació i vagi recorrent el seu rang de sinònims, la població, per molt que aquests representats no li transmetin la situació (és a dir, per exemple, encara que els sindicats no es mobilitzin) notarà directament en les seves butxaques el problema, i això no ocasionarà més que descrèdit i desafecció cap a aquells líders que no han sabut preveure, o almenys informar, de la crisi que venia.

Perquè, per molt que parli de desacceleració, de frenades o d'entrebancs, no voler reconèixer la paraula crisi només és la constatació d'una mentida. De la mentida que no hi havia cap problema, primer, i de que eren petits obstacles conjunturals sense importància, després. I és aquest el motiu pel qual no vol pronunciar la paraula fins que les dades no l'hi obliguin. Zapatero pot continuar mentint tants cops com vulgui abans que canti el gall. Però ell sap que cantarà, i que quan això passi, molta gent ja tindrà clar que la seva paraula no val res.

Per cert, en Corbacho és més llest i anuncia, no un atur de l'11% com diuen molts titulars, sinó un atur més pròxim a l'11 que al 10, el que tècnicament significa >10.5%, i amb el que es cobreix les espatlles ja que l'encertarà sigui un 11, un 12 o un 15. A aquest ministre li agraden menys els equilibrismes, i per això ell es posa xarxa.