Ahern decebut, els ciutadans contents

Gràcies, irlandesos. Sense entrar a valorar el contingut del Tractat, i tot i que sigui una generalització molt lliure, avui els ciutadans europeus podem estar contents. I simplement, perquè hem pogut parlar. Malauradament no tots, de fet una petita minoria, però alguns de nosaltres hem pogut fer arribar el que pensem als líders europeus. I que trist haver-se de tornar a alegrar tan sols del dret al vot.

En aquest país vam tenir un debat de pena sobre la Constitució Europea i finalment els ciutadans van decidir donar-li el vistiplau, la majoria donant per bons uns arguments puerils. Però no a Irlanda. El seu ministre d'interior pot estar decebut perquè els seus electors no s'hagin empassat l'ham polític com aquí, però sobretot ha d'estar decebut de veure que el treball dels buròcrates europeus és rebutjat a la mínima ocasió que els ciutadans poden expressar-se.

Mentrestant, nosaltres podem estar contents de veure que, almenys en algun país, els ciutadans poden tirar endavant iniciatives polítiques sense els seus polítics principals. L'entrevista que El País fa a un dels impulsors del no, Declan Ganley, és curta, però meridianament clara:

Volem tornar Europa als pobles i a la democracia. No podem acceptar aquesta nova transferència de poders a gent que no ha estat escollida i que no ha de rendir comptes als electors. És tremenda l'arrogància d'alguns líders, la presumpció que tenen de que ells saben el que és bo per als altres. Què es creuen? A Irlanda sabem llegir. Aquest document és la Constitució a la que francesos i holandesos van dir en el seu dia no. És idèntica en un 96%. Han fet alguns canvis per justificar que no es torni als electors. És inacceptable ignorar a la gent.

El futur del Tractat és incert i aquesta derrota podria no significar el seu final, però és un important toc d'atenció del que podem estar orgullosos.