Benvinguts siguem a la crisi

Davant de tot, una carta de presentació. Un blog pot ser, en la societat d'avui, una eina potent. Qualsevol en pot escriure un, i qualsevol el pot llegir. D'aquesta forma, tot aquell que cregui que té alguna cosa a dir la pot fer pública, i dirigir-se, potencialment, a gairebé tothom. Concretant més, en realitat l'audiència potencial és tot aquell qui està interessat en els temes que es tractin, ja que a diferència d'altres mitjans, aquí són menors les possibilitats d'esser llegit per casualitat, com pot passar per exemple en un article d'opinió d'un diari.

Però aquesta especialització també té avantatges. Així, tot i que res m'alegraria més que donar una nova visió a algun ciutadà despistat, assumiré que aquells qui puguin llegir aquestes línies són conscients, en general, que hem entrat en una crisi preocupant, que en els propers mesos i anys no farà més que augmentar d'intensitat, i que està causada per una sèrie de factors (bàsicament, bombolla immobiliària, crisi del crèdit i crisi del petroli) que també es donen globalment, però que tindran efectes especialment virulents en aquest país.

En quant a l'autor. No hi ha res a dir. La meva identitat no té cap importància en aquest espai, i les línies que escrigui el que menys pretenen és crear-me una imatge. Aquest blog té com a única finalitat transmetre (i, amb sort, debatre) idees, sobretot de futur, així que el que importa és el missatge, no el missatger. I encara així, aclariré que no tinc cap mena d'interès polític o econòmic per escriure aquest blog.