Vaga de transportistes: només un preludi

La situació que ha creat en poques hores una vaga minoritària de transportistes és força preocupant. En menys d'un dia a partir de l'inici oficial de la vaga, es parlava d'un 60% de benzineres sense abastament i els ciutadans començaven a patir un atac de pànic que els portava a extrems hilarants. Però, a banda dels aliments que es faran malbé, hi ha més conclusions a treure de la manera pèssima com s'ha gestionat aquesta vaga.

Per començar, en podem identificar responsables. I n'hi ha dos de molt clars, el govern (o els governs, perquè tots dos han decebut de manera semblant) i els mitjans de comunicació. Aquests últims són responsables del comportament de la gent, perquè aquesta s'ha trobat al damunt una vaga que ningú els havia anunciat. El fet és que des de finals de maig (més d'una setmana abans) era conegut que els transportistes planejaven una vaga molt dura, i tot i així els grans mitjans no se'n van fer cap mena de ressó fins el mateix dia 6, quan van començar les mobilitzacions amb talls a les autopistes. És massa avorrit informar sense imatges? No és notícia fins que no és espectacle? El fet és que es va perdre una gran oportunitat d'avisar la població, explicar-los les mesures que es prendrien i tranquilitzar-los de cara a l'abastiment. I, a més, com la majoria de les empreses, haurien tingut una setmana de marge per plantejar-se si es volien proveir d'algun producte en previsió del que pogués passar.

Però és clar, quines mesures havien de transmetre, si cap govern no en tenia planejada cap? En qualsevol empresa una mala previsió d'aquest nivell hauria provocat dimissions. Aquí, encara els haurem de donar les gràcies. El cas és que a hores d'ara seguim esperant que el conseller Saura doni alguna explicació de per què s'han permès episodis com el segrest massiu de conductors a la Jonquera, retinguts en contra de la seva voluntat, la conducció de forma il·legal per carreteres i autopistes o la privació del dret al treball d'una majoria de transportistes a qui els cossos de seguretat no garantien la seguretat pròpia i dels seus béns.

Tres dies després, quan la situació ja s'ha agreujat de forma suficient i un cop ja els sembla que els transportistes no tenen cap mena de suport per part de la població, els dos governs, amb les seves màximes figures desaparegudes per tal que ningú les pugui associar amb el que passa, es decideixen a fer alguna cosa, com ara fer complir les lleis, i és d'esperar que la situació es normalitzi en els propers pocs dies. Però vist el que hem vist, ja ens podem anar preparant. En la mesura que els governs segueixen negant la crisi econòmica, si davant una situació tant visible com la falta de gasolina i les prestatgeries buides s'ha deixat la situació incontrolada fins aquest punt, sembla que és massa esperar que actuïn davant el greu però silenciós fantasma de les butxaques buides que de mica en mica es va apareixent a cada cop més famílies. Seguirant negant i mentint fins que la situació sigui desesperada. Podem anar-nos preparant per les següents mobilitzacions.