LXXVIII i últim campionat de lliga

Sorprenentment, un dels arguments més recurrents que utilitzen els unionistes en el seu intent de preveure conseqüències fatals en cas d'independència és el futbol. Es veu que el fet que el Barça hagi de disputar una lliga catalana de "segona fila", a l'estil de l'escocesa, i no puguem gaudir dels tradicionals i emotius partits contra el Numància o l'Almeria ens ha de fer repensar i decidir que volem continuar en aquest negoci tan ruïnós.

Encara més sorprenent és que n'hi ha que quan senten aquest argument sentimental els sobrevenen dubtes. Doncs bé, els que per gaudir de la lliga espanyola posarien en joc el futur dels seus fills més val que aprofitin aquesta temporada, perquè sembla que la xauxa s'acaba. I és que la crisi també arriba amb força al futbol, com no podia ser de cap altra manera, ja que ajuntaments i empreses patrocinadores usaven precisament diners del boom de la construcció per finançar els seus clubs locals. I ara, un cop que la font ha deixat de rajar, els que ho pateixen són empleats i jugadors dels clubs que acumulen mesos sense cobrar.

Si la temporada passada acabava amb algun equip tocat, aquesta ja té problemes per començar, i els jugadors amenacen amb una vaga si la situació no es resol. Així que podem esperar un campionat ple d'incidències, amb equips que es plantin, sobretot a les categories inferiors, però possiblement també a primera divisió. I com que els diners no tornaran cap a aquest món, es farà més evident que mai la diferència entre equips grans, els que poden moure diners perquè juguen a la divisió de l'espectacle mediàtic, i la resta de petits. És per això que si els equips grans es mouen de forma intel·ligent el que procuraran és iniciar definitivament el moviment per a crear una lliga europea, un campionat realment mediàtic i econòmicament rendible. El fet que altres països europeus com Itàlia també s'enfrontin a una crisi econòmica ho facilita encara més.

Un campionat així, amb partits Barça-Inter o Milan-Manchester cada cap de setmana, en front als Betis-Recreativo o Sporting-Getafe que, sense desmerèixer aquests equips, no tenen cap interès per a l'aficionat mitjà, no només crea sinèrgies econòmiques molt interessants per als seus participants, sinó que beneficia també en cert grau als que no hi tindran accés. Així, la creació d'un campionat de lliga català sense el condicionant que suposa tenir un equip molt per damunt de la resta proporcionaria un important foment de l'esport de base, i l'accés a primera fila a molts equips catalans ara debatent-se per sobreviure lluny de l'atenció dels espectadors. Certament, no és el mateix un Nàstic-Girona si és a segona divisió que si hi ha en joc un campionat nacional. I més encara si guanyar-lo pot comportar la participació en la principal competició de l'esport, com seria aquesta lliga europea.

Així doncs es maten diversos ocells d'un mateix tret, i entre ells aquest sentiment de dubte que presenten algunes persones sobre què passa amb el futbol si decidim tenir estat propi. No hi ha res a patir, perquè el Barça-Madrid el continuarem tenint, i amb molt més en joc que fins ara. Les properes turbulències en el futbol ocasionaran doncs, a banda dels titulars de la premsa esportiva i els maldecaps per als involucrats, una bona oportunitat per a crear unes estructures millors que les que existeixen actualment, i un argument menys per als unionistes. I no en van precisament sobrats.