Mary Celeste

Fa certa llàstima comentar el tema del congrés d'Esquerra. Aquest blog es fonamenta sobre la base que en un parell d'anys la situació econòmica haurà arribat a nivells insostenibles i oferirà l'oportunitat de presentar als catalans un projecte sobiranista amb garanties de ser escoltat. Però una de les condicions per que això passi és tenir els líders adequats en els moments adequats, per a que puguin fer els moviments adequats. I en això no sembla que Esquerra vulgui col·laborar-hi.

Tot i que el congrés no es va desenvolupar de forma precisament il·lusionant, sempre quedava la possibilitat que un cop Puigcercós assumís la direcció, decidís fer una nova versió d'ell mateix de cara a aquesta nova etapa. Un mes després, havent llegit l'entrevista que ahir publicava l'Avui, no hi ha res que faci pensar que així serà. Puigcercós parla del mateix de sempre i amenaça com sempre, sense cap credibilitat. Continua en un camí que no porta enlloc, justament en un moment en què hauria de tenir clar cap on es vol anar.

Qui ho havia de dir fa no pas gaire, en l'època del pacte Mas-ZP, que hauríem de posar de nou l'esperança en CDC. Però ara mateix aquesta sembla l'opció viable. Convergència afronta un congrés aquest cap de setmana amb bones perspectives de que hi surtin propostes interessants de cara al futur. De ben segur que l'ambigüitat pròpia del partit serà present en les ponències, però l'ala més sobiranista comença a imposar-se i a fer veure que aquest és l'únic camí possible, ben al contrari del que passa en els darrers temps a Esquerra. Felip Puig s'afina, i diu coses com que "com més sobirania, millor respondrem a la crisi econòmica". I a més, incorporacions com les d'Alfons López Tena o Àngel Colom comencen a donar forma al projecte de Casa Gran.

Així doncs, caldrà estar atents al que passi aquest cap de setmana a CDC. Pel que fa a Esquerra, només resta esperar que algú agafi per fi el timó i torni a enfilar el camí de la sobirania. Mentrestant, seguirà com un vaixell sense rumb, a mercè de les ones que vinguin, vagant sense direcció concreta. Perdent-se en discussions estèrils, perquè s'arreglen totes amb un Estat.