Parlament de fireta, debat de fireta

Al Parlament avui s'ha fet un pas endavant i s'ha parlat obertament de la crisi i del que això comporta. Al debat, Montilla, que a diferència de ZP no té tanta mania amb les paraules, ha reconegut la situació. Els socis de govern han indicat que estem en el camí i l'oposició ho ha negat i els ha recriminat l'optimisme de fa uns mesos. Ah, i Iceta ha continuat fent el ridícul atribuint-ho tot al que passa a fora. I pràcticament no hi ha més a comentar.

Perquè tot i que simbòlicament pot estar molt bé mostrar que els polítics catalans s'interessen per la situació, el fet és que sense poder real a no ser que siguis Prat de la Riba és difícil fer coses de profit. Està bé que es congelin el sou (millor encara si se'l reduïssin), però això no solucionarà res. Per sort, la constatació que amb el poder que tenim no podem fer res de rellevant va creixent dia a dia, i té com a conseqüència lògica el sobiranisme. Perquè, per estar manats per idiotes i mentiders, no ens en cal anar a buscar-ne a Madrid. Ara només cal demostrar que aquí hi ha gent que ho pot fer millor. És així?