Fets, no paraules

Què fer quan ets en un govern sense marge de maniobra? Montilla i PSC: la solució no és amenaçar amb no aprovar pressupostos. La solució és molt més clara, però no per això fàcil. Simplement: la resposta és la dimissió. Demostreu que sou on sou per a servir els interessos dels catalans i no uns altres. Dels ciutadans que us han votat, i no dels companys ideològics d'altres contrades. Doneu el cop a la taula i feu saber al conjunt dels ciutadans que no es pot acomplir la vostra tasca amb els recursos de què disposeu. Que la Generalitat no té sentit, perquè va camí de ser una institució arruïnada que no pot oferir els serveis que se li demanen. Perquè els diners que els ciutadans ofereixen per a pagar aquests serveis no es dediquen a això, sinó que acaben malgastats en funcionaris o infraestructures de dubtosa utilitat arreu de l'estat.

Quan un govern no pot servir als seus ciutadans, l'única sortida és plegar veles. La dimissió servirà per a evidenciar al gruix dels ciutadans la impossibilitat de continuar per aquest camí. La situació és greu, i no aconseguir ara un concert econòmic, un finançament on puguem administrar totalment els nostres recursos, es provarà fatal. Madrid no ens el donarà per les bones, només ho farà si l'alternativa és perdre tot recurs català, sigui per la nostra constitució com a estat sobirà, sigui per la nostra desfeta econòmica total.

Per tant, Montilla, ja que no creus en la primera via, ensenya'ls que ens dirigim cap al segon cas. I que no els servim de res sense força econòmica. Dimiteix, i t'escoltaran. Que es facin càrrec ells de pagar la sanitat, l'educació i la L9. Que recaiguin en ells les ires dels ciutadans, perquè són ells els qui gestionen la repartició dels recursos. Això no és irresponsable, ans al contrari, un gran exercici de responsabilitat. Si nosaltres no ens en sortim amb els diners que ells jutgen adequats, que vinguin amb la seva sapiència a demostrar-nos com es fa.

Montilla, escull. S'ha acabat l'adolescència, no ha funcionat. O passem a l'edat adulta o que els tutors ens gestionin els comptes. Amb la setmanada no en tenim suficient, i ja sabem que no ens l'augmentaran.