Inflacionar o morir

En les últimes hores preocupants notícies se succeeixen. Però segurament la més important és que la batalla s'ha decidit. En aquest round de la guerra de la deflació contra la inflació ja tenim un vencedor. La Fed així ho ha determinat, salvant AIG de la crema. Lehman es va deixar caure, però l'asseguradora era simplement too big to fail. A partir d'aquí comença la cursa de fusions entre bancs, bancs d'inversió i tot tipus d'empreses, ja que aquesta condició, la de com de fonamental ets en el sistema, és la que usarà la Fed per determinar a qui salva fabricant diners del no res.

Hi ha qui pensarà que els diners es treuran dels impostos dels americans o del deute públic. Res més allunyat, ja que són fonts pràcticament exhaurides d'on és impossible treure aquestes quantitats. La Fed només pot fer anar la màquina de fer bitllets, i en Ben ja ha pujat a l'helicòpter.

La solució, qui ho dubta, és raonable veient les alternatives, però només un pedaç. Deixar caure totes les peces del sistema financer en cascada és el que necessitem per purgar els tants excessos que s'han comès, però la deflació resultant és una penitència massa pesada. La inflació, en canvi, sembla resoldre els problemes en primera instància, però l'únic que aconseguirà serà crear una etapa intermitja en el camí inevitable cap a la deflació. Una etapa plena de nous problemes que no tardaran a arribar.

Podem esperar en els propers dies alces en els preus de les commodities, amb especial atenció al petroli i els aliments. Els inversors, amb totes les alternatives desplomant-se, no tindran més remei que llançar-se de nou a especular amb allò que no deixarem de consumir. La forma més fàcil de protegir-nos segurament sigui l'or i sobretot la plata, que a més es troben pràcticament en mínims anuals després d'una caiguda de causes, deixem-ho així, sospitoses. El dòlar, després d'aquest episodi, sembla haver escrit les seves últimes pàgines com a moneda forta i és un bon moment per a dir-li adéu definitivament. Però l'euro no en sortirà indemne, ja que nosaltres inflacionarem sí o sí, encara que esperem que no al seu nivell. Els EUA s'han decantat per la inflació, la necessiten com a mal menor i com a antídot al seu deute gegantí, però no es quedaran sols. Arribaran al llindar de la hiperinflació, i qui sap si el superaran, però del que no hi ha dubte és que l'exportaran arreu del món

Ens queda un altre tradicional refugi, el franc suís. Però Suïssa és un país, hi viu gent, no és indemne a la crisi i si és necessari el seu banc central intervindrà per evitar que la seva divisa arribi a certs nivells. L'or, en canvi, a no ser que es tornin alquimistes, no el crearan del no res. És per això que té tots els números per tornar a ser refugi en temps d'alta inflació global. Ja és així en alguns llocs (que ho preguntin als vietnamites per exemple). La plata el sol seguir, i està infravalorada actualment, així que pot ser una opció encara millor. En definitiva, toca moure fitxa en aquest camp, en el que podria ser l'última gran bombolla.

Finalment, però, la deflació s'imposarà. Pot tardar mesos o anys, depenent de com es gestioni la inflació. Però el mal està fet i el sistema sembla tocat de mort. Així doncs, la inflació ha guanyat aquesta batalla, però la guerra continua i el seu guanyador està escrit.