Catalunya, a dies de la recessió oficial

El passat dia 10 es van publicar, fora de termini (ja que el calendari marca que es farà entre el 28 de setembre i el 4 d'octubre), les dades del segon trimestre del PIB català. Potser és que necessitaven temps extra per adornar-les? És igual, perquè goig no en fan precisament. Les podeu veure a la web de l'idescat.

Tal i com aquest blog ja va avançar, amb aquestes dades pràcticament és segur al 100% que en el segon trimestre es va experimentar un creixement negatiu d'unes quantes dècimes. Com que el tercer trimestre ja ha acabat, només cal esperar algun avanç de la dada del pib d'aquest trimestre per confirmar que, amb dades oficials, i amb la definició de diccionari, Catalunya es troba en recessió, és a dir, ha experimentat dos trimestres seguits de creixement negatiu (el segon i el tercer d'aquest 2008).

El més graciós és que en Castells, el dia 27 de setembre, és a dir, tres dies abans d'entrar oficialment en recessió, deia el següent:

Possibilitats de recessió n'hi ha, per descomptat que sí. No es pot descartar que entrem en recessió d'aquí a alguns trimestres

Com en tants d'altres casos, aquest home o és un incompetent o és un mentider. Com pot el responsable de la conselleria d'Economia no veure, ni tenint-ho a sobre, que la recessió ja és aquí? Com pot "no descartar-ho" si a falta d'un miracle les dades així ho asseguren?

Segurament l'estratègia del conseller és retardar el més possible el reconeixement de la situació usant, en comptes de les dades trimestrals, les interanuals. Aquestes no mostraran nombres negatius probablement fins al quart trimestre de 2008, més un altre trimestre de confirmació anem al primer del 2009, dada que surt, oficialment, a finals de juny de l'any que ve... pràcticament 9 mesos per oficialitzar una cosa que està passant ara! Llavors la situació global serà tan negativa que serà fàcil donar la culpa a factors externs. Ens pren per idiotes, conseller?

I tot això sense tenir en compte que la dada del PIB està inflada producte del mal càlcul de la inflació, o de que cada vegada informa menys sobre el creixement palpable i real, degut a les seves limitacions. Però la gent que perd la feina o no pot pagar les factures no necessita de números per saber que les coses no van bé. Aquestes maniobres només ajudaran als governs en una cosa: a perdre més ràpidament la poca credibilitat que els queda.

Una proposta per a l'oposició, si és que existeix. Demaneu les dades trimestrals de creixement. Poseu fi al maquillatge de la realitat.

Apareixeran els catalans?

En les últimes setmanes la crisi s'ha començat a desplegar i estendre per la xarxa psicològica de la societat. Ja només els més insensats neguen la profunditat de la situació. Però sentir-ne parlar els "experts", l'elit intel·lectual del nostre país, no causa més que desànim. Es limiten a parlar d'allò que ha passat, sense cap interès ni segurament, el que és pitjor, capacitat de preveure els esdeveniments que poden succeir en els propers mesos.

D'empresaris a responsables econòmics, excepte honroses però comptades excepcions aquí ningú s'està preparant per a la terrible capitulació que estem en vies de sofrir. Parlen dels vaivens de la borsa i dels inútils plans de rescat europeus o americans, i fins i tot algú ja s'atreveix a parlar de la crisi en passat i dir que la recuperació és cosa de mesos. Parlen, i provoquen vergonya aliena de la falta de perspectiva que pateixen, o si no és així, de la mida de la mentida que prediquen.

El cert és que no hem vist res. I no es necessiten grans coneixements específics per a fer aquest diagnòstic. Només una mica de sentit comú. Les causes de la crisi continuen allà, impassibles, i encara és hora que algun polític es plantegi fer-hi alguna cosa. És obvi, de la més absoluta evidència, que un problema originat per massa deute no se solucionarà amb més deute, però en canvi és aquesta la única solució que se'ns proposa.

Però encara que només calgui sentit comú per veure-ho, després ens intentaran explicar, com fan ara, que era impossible de preveure i que per tant no en tenen la responsabilitat. La pregunta és, apareixerà el tan mitificat seny dels catalans i foragitarem aquesta classe política i econòmica tan lamentable? O és que la societat ha quedat definitivament convertida en simples ovelles sense iniciativa, que seguiran els seus pastors cap al precipici?