Apareixeran els catalans?

En les últimes setmanes la crisi s'ha començat a desplegar i estendre per la xarxa psicològica de la societat. Ja només els més insensats neguen la profunditat de la situació. Però sentir-ne parlar els "experts", l'elit intel·lectual del nostre país, no causa més que desànim. Es limiten a parlar d'allò que ha passat, sense cap interès ni segurament, el que és pitjor, capacitat de preveure els esdeveniments que poden succeir en els propers mesos.

D'empresaris a responsables econòmics, excepte honroses però comptades excepcions aquí ningú s'està preparant per a la terrible capitulació que estem en vies de sofrir. Parlen dels vaivens de la borsa i dels inútils plans de rescat europeus o americans, i fins i tot algú ja s'atreveix a parlar de la crisi en passat i dir que la recuperació és cosa de mesos. Parlen, i provoquen vergonya aliena de la falta de perspectiva que pateixen, o si no és així, de la mida de la mentida que prediquen.

El cert és que no hem vist res. I no es necessiten grans coneixements específics per a fer aquest diagnòstic. Només una mica de sentit comú. Les causes de la crisi continuen allà, impassibles, i encara és hora que algun polític es plantegi fer-hi alguna cosa. És obvi, de la més absoluta evidència, que un problema originat per massa deute no se solucionarà amb més deute, però en canvi és aquesta la única solució que se'ns proposa.

Però encara que només calgui sentit comú per veure-ho, després ens intentaran explicar, com fan ara, que era impossible de preveure i que per tant no en tenen la responsabilitat. La pregunta és, apareixerà el tan mitificat seny dels catalans i foragitarem aquesta classe política i econòmica tan lamentable? O és que la societat ha quedat definitivament convertida en simples ovelles sense iniciativa, que seguiran els seus pastors cap al precipici?