I és que tots aquests a qui en un parell de mesos els ha vingut el pànic a la deflació, se'ls hauria de recordar que hi ha un assassí d'economies molt més implacable i ràpid anomenat inflació. No deu haver dormit bé darrerament el vençut Trichet, obligat a seguir el joc baixant tipus per evitar un súper-euro i que cada cop més mirades es dirigissin cap a ell com a responsable del deteriorament.
Doncs molt bé, es baixaran els tipus al zero, o a nivells negatius si és necessari (al capdavall, els tipus reals ja ho són). Es posaran totes les condicions que permeten que el monstre es desperti. L'excés de liquiditat eventualment vencerà la pròpia trampa de la liquiditat. I si això passa, la hiperinflació apareixerà.
Tot això ja ha passat abans, però com a addictes que creuen que "ells controlen", els responsables econòmics creuen que aquest cop sí, que són capaços d'administrar la quantitat de diners i els preus i aconseguir crear artificialment un equilibri màgic. De moment, a imprimir, per evitar la deflació. Però, de quina deflació estem parlant? De la deflació immobiliària, conseqüència d'una bombolla? Des de quan que un mercat torni a la racionalitat és dolent? Del reajustament dels marges comercials d'alguns establiments? Això no és ni més ni menys que un automatisme del mercat que l'ajuda a millorar, ja que els consumidors afavoriran els comerços amb millors preus. Llavors, quina és la deflació que fa por?
Doncs és una de naturalesa diferent. És la deflació de sous la que fa por. Producte de l'augment de l'atur, és d'una certa lògica pensar que a més possibles treballadors per a un lloc de treball, més baix serà el preu que s'haurà de pagar al candidat seleccionat. Simple oferta i demanda.
El problema és que la situació actual ho té tot menys simplicitat. Per començar, i això ja ens ho va ensenyar la història, els sous són rígids a la baixa, i sobretot tenen un important suport en el llindar de subsistència de cada treballador. Això vol dir que, si un treballador no pot amb el que cobra garantir la seva pròpia supervivència, simplement no farà aquesta feina. Preferirà reconvertir-se o emigrar, si alguna d'aquestes alternatives li proporciona més perspectives de futur. Tampoc a les empreses els interessa baixar els preus més avall d'un cert nivell que els garanteixi la viabilitat. Ho poden fer un cert temps, però si no hi ha expectatives de millora, simplement acabaran tancant abans que perdre més el temps i els diners. És el camí que segueixen les immobiliàries, per exemple, que prefereixen donar els seus actius als bancs abans de vendre'ls a un preu massa baix que al cap i a la fi no els salva de res.
En realitat doncs, una disminució com la que vivim de reducció del consum no té per què causar una deflació progressiva. Poden baixar els preus fins a uns certs nivells, a partir dels quals, cessarà l'activitat econòmica i per tant es reduirà l'oferta de productes. I la reducció de l'oferta és un altre factor inflacionari.
Per tot això explicat es pot donar que aquesta setmana, per exemple, el forner del barri hagi hagut de pujar el preu del pa, davant de tota la lògica que diu que els ha de baixar (partint del fet que el preu dels cereals ha caigut i del també descens de la capacitat de compra dels possibles consumidors). La realitat és que el productor de cereals deixarà de produir si no pot cobrir els costos, i el subministrador deixarà de transportar si tampoc pot sobreviure. Així, si els intermediaris apugen els preus per poder garantir la seva supervivència, també el forner haurà de fer el mateix pas. La cadena dels costos continua a l'alça perquè és rígida a la baixa, mentre els dirigents diagnostiquen i tracten una malaltia que no es té.
Potser, tant keynesians que són alguns, haurien d'escoltar el missatge més certer que va deixar escrit:
La principal dificultat resideix no en concebre les idees noves, sinó en defugir les velles, que estan rondant fins a l'últim plec de l'enteniment d'aquells que s'han educat en elles.Potser és que és hora d'aplicar-se la lliçó i buscar noves solucions, diferents a tots els pedaços que s'estan plantejant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada